Ara que he acabat el curs, he fet el retir de tres dies i ara que per fi he estat capaç de lliurar-me a la meditació sense obstacles mentals ni agregats psicològics -no és per a mi, jo no en sé, no puc parar els pensaments, tinc massa feina per parar…- puc dir amb tota sinceritat que la meditació m’ha canviat la vida -o m’ha salvat aquesta vida i algunes altres-. En parlo des de l’objectivitat: millors resultats a la feina, molta més energia i més intuïció, canvis en les persones del meu voltant i canvi de la percepció que aquestes tenien de mi… A tall d’exemple, l’altre dia em va arribar aquest missatge per whastsApp (que per a mi és molt especial perquè fins ara era jo qui els escrivia):
“A tu donar-te les gràcies de manera especial, ets únic i una gran persona. Et coneixia primer com a company i ja vam encaixar, ara m’has fet arribar el caliu més humà de tot plegat. Gràcies, gràcies i gràcies per ajudar-me amb tot plegat. Espero saber estar a l’altura i no fallar-te mai. Ets especial i ho saps. La vida també té aquestes coses bones que pel camí et creues amb persones magnífiques com tu. Un petonàs immens per tots de tots nosaltres!”
Has estat molts anys preparant aquest curs perquè volies aconseguir l’èxit dels teus alumnes, ets com un “sereno” que va encenent llums en la foscor. Quan l’alumne està preparat, el mestre apareix. Va arribar el meu moment i vas aparèixer. Te n’estaré sempre agraït. Una forta abraçada.